El camí de Nasreddín
D'on és en Nasreddín?
Molts països afirmen que el personatge de Nasreddin és nadiu de les seves terres. Això fa que aparegui en diverses tradicions populars, fins i tot sota diferents noms: Mulà Nasreddin a Iran i Afganistan, Goha a Egipte, Afandi a Xina, Nastradhin Chotzas a Grècia. Tanmateix, cap país defensa tan aferrissadament el fet de ser la pàtria de Nasreddin com Turquia, on el personatge es coneix com Nasreddin Hodja (Nasreddin el Savi) i on es pot visitar la seva tomba a Aksehir. La data probable de la seva mort és 1284 o 1285 i hauria nascut a principis del segle XIII.
Estàtua i tomba de Nasreddin a Aksehir
Moneda turca commemorativa
Nasreddin vist pel il·lustrador turc Fatih M. Durmus
Una estructura en forma de collar de perles
Les anècdotes triades en aquest conte han estat publicades en recopilacions de contes de Nasreddin i de contes sufís sota els títols: “Sopa d’ànec”, “Menja, vestit, menja” i “L’olor del menjar”. Ara bé, per construir la història d’El camí de Nasreddin, podien haver estat triades moltes altres de les centenars que s’han atribuït a aquest filòsof popular i que han passat de boca a orella a través de diferents generacions.
Conte llegit per...
Jordi Oriol
Per què faig servir llanterna
Contes sufís
Un dia un veí va preguntar a Hodja:
– Per què sempre contestes una pregunta amb una altra pregunta?
Hodja va contestar:
– Jo faig això?
Els sufís, místics islàmics, han adoptat moltes de les històries del savi-boig Nasreddin –històries paradoxals, aparentment absurdes i moltes vegades plenes d’humor- com a exercicis útils en el camí cap al coneixement. Els mestres sufís demanen que els deixebles aprenguin les que més els agradin i les facin seves.
Idries Shah
Idries Shah
L’il·lustrador: Leonard Beard
Leonard Beard és un pintor i il·lustrador d’origen anglès (Coventry, 1962), d’on va marxar als 3 anys. Després de viure a Barcelona durant un llarg període, es va establir a Vilanant (Alt Empordà).
Autodidacte, Beard va començar a exposar a Girona a principis dels anys vuitanta. Des de 1985 ha mostrat la seva obra en diverses galeries de Barcelona: Galería Arteunida (1987), Sala Parès (1991 y 1994), Galería Trama (1995 y 1996) i Galería Maria José Castellví (2002), com també en altres llocs de Catalunya (Reus, Granollers, Girona i Figueres).
També col·labora com a il·lustrador al diari El Periódico de Catalunya, on habitualment acompanya els textos de Joan Barril. És autor de l’escultura al carrer L’al·legoria improbable (Girona, 1998) i del pòster del Festival Temporada Alta de 2007.
Beard a El Periódico
L'al·legoria improbable (cactus)
El camí de Nasreddin
El músic: Marc Parrot
La seva aparició com a El Chaval de la Peca en l’especial cap d’any de TV3 (1998) reinterpretant els clàssics de la cançó espanyola amb una peculiar indumentària i amb ulleres de sol, el catapulta a la popularitat, i arriba a fer més de 200 concerts fins que a finals de 1999 s’acomiada del personatge. Marc Parrot recupera la seva identitat com a autor i d’aleshores ençà ha editat Rompecabezas (2001), Dos maletas (2004), Mentider (2005) i Interferència (2007).
Discos de Marc Parrot
Taller sobre Nasreddín. Casablanca 2009
El pasado 30 y 31 de marzo el programa Una mà de contes viajó hasta Marruecos para participar en las Jornadas Culturales organizadas por el Instituto Español Juan Ramón Jiménez de Casablanca. Xavier Civit Noguero, su director y Gloria Álvarez de Prada, responsable de las Actividades extraescolares y coordinadora de dichas Jornadas invitaron a Manuel Barrios, director y realizador del programa, para dar una conferencia e impartir un taller sobre Una mà de contes.
Especialmente interesados por el taller de subtitulado, para la ocasión y en colaboración con algunos profesores que habían ejercido en Catalunya y tenían un buen conocimiento de catalán, se tradujeron al castellano dos cuentos vinculados a la tradición islamica: El barret màgic y El camí de Nasreddin.
El taller consistió en leer la versión en castellano de El camí de Nasreddín y que cada niño dibujase lo que se le ocurriese mientras escuchaba la historia. A continuación se proyectaba la versión original en catalán del cuento y después se comentaba las diferentes versiones realizadas por los niños. Durante dos días los alumnos de los diferentes cursos del Instituto Juan Ramón Jiménez fueron pasando por el salón de actos para disfrutar de diferentes capítulos de Una mà de contes doblados a diferentes lenguas –castellano, catalán, inglés y árabe- pero sobre todo para divertirse dibujando cientos de versiones de la historia de Nasreddin Hodja, de las cuales os ofrecemos una muestra. Nasreddin es un personaje muy popular en los países árabes y conocido por muchos de los niños que acudieron al taller.
Gloria Álvarez
